Després de 25 anys, torna, més vigent que mai, Zentral Cafè, el cabaret literari i musical Ramon Simó porta, literalment, la veu cantant, amb el Lisboa Zentral Cafè i sota la batuta de Magda Puyo.

Corria l’any 1999 quan, en un rampell d’alegria i d’inconsciència, vam crear un espectacle singular que protava per títol Zentral Cafè. En aquell moment, Europa acaba de sortir d’un dels seus pitjors malsons: la guerra dels Balcans havia tornat la barbàrie a la terra que, a partir de la Segona Guerra Mundial, havia lluitat per convertir-se en un espai civilitzat, humanista, lliure, en què la cultura i l’art havien de jugar un paper rellevant.  Què en va quedar de la idea d’Europa després dels acords de Dayton?

Era també aquell un moment on començava –o continuava– la imposició definitiva del neoliberalisme, d’allò que ara ja en podem dir, sense  por d’equivocar-nos, el postcapitalisme. El mercat i l’aparença de lliure canvi, la construció de tota ligitimitat sobre el fonament de la quantitat, la confusió entre allò que és bo i allò que és popular, la substitució definitiva de les elits culturals per les elits de poder... què en queda avui, de la idea d’Europa, quan la guerra d’Ucraïna i l’ascens democràtic de l’ultra dreta sembla que ens vol retornar als temps d’entreguerres,  amb una combinació esgarrifosa i explosiva de violència ancestral, barbàrie i intel·ligència artifical?