top of page

 

ZENTRAL CAFÈ

Del 28 de febrer al 17 de març

Consulta els horaris al botó d'entrades

Després de 25 anys, torna, més vigent que mai, Zentral Cafè, el cabaret literari i musical Ramon Simó porta, literalment, la veu cantant, amb el Lisboa Zentral Cafè i sota la batuta de Magda Puyo.

 

Corria l’any 1999 quan, en un rampell d’alegria i d’inconsciència, vam crear un espectacle singular que protava per títol Zentral Cafè. En aquell moment, Europa acaba de sortir d’un dels seus pitjors malsons: la guerra dels Balcans havia tornat la barbàrie a la terra que, a partir de la Segona Guerra Mundial, havia lluitat per convertir-se en un espai civilitzat, humanista, lliure, en què la cultura i l’art havien de jugar un paper rellevant.  Què en va quedar de la idea d’Europa després dels acords de Dayton?

 

Era també aquell un moment on començava –o continuava– la imposició definitiva del neoliberalisme, d’allò que ara ja en podem dir, sense  por d’equivocar-nos, el postcapitalisme. El mercat i l’aparença de lliure canvi, la construció de tota ligitimitat sobre el fonament de la quantitat, la confusió entre allò que és bo i allò que és popular, la substitució definitiva de les elits culturals per les elits de poder... què en queda avui, de la idea d’Europa, quan la guerra d’Ucraïna i l’ascens democràtic de l’ultra dreta sembla que ens vol retornar als temps d’entreguerres,  amb una combinació esgarrifosa i explosiva de violència ancestral, barbàrie i intel·ligència artifical?

ZENTRAL CAFÈ

 

de LISBOA ZENTRAL CAFÈ & CO

 

Lisboa Zentral Cafè:

Joan Alavedra - acordió

Eduard Altaba - contrabaix

Salvador Boix - flauta i mandolina

Oriol Camprodón - Clarinet

Xavier Maureta - Bateria

 

& Co:

Ramon Simó - veu

 

Adaptació musical - Lisboa Zentral Cafè

Adaptació lletres - Ramon Simó

Dramatúrgia - Graciela Gil, Magda Puyo i Ramon Simó

 

Direcció - Magda Puyo

Potser ha arribat el moment de revisitar el Zentral Cafè. Potser ha arribat el moment de tornar a posar en escena –i adaptar lleugerament: el temps no passa perquè sí ni sense conseqüències–  un espectacle que volia, que vol vindicar tot allò que ha suposat la història cultural europea, les seves llums i les seves ombres,  i que en gran part s’ha viscut i s’ha fet gran  a la taula d’un cafè, d’un bar, fins i tot d’un restaurant de París, Barcelona, Lisboa, Viena, Berlín, Londres... però també de Buenos Aires, Istambul, Nova York, La Habana o Rio de Janeiro. Altres ciutats i països que han acollit i transformat aquesta cultura nostra i que, amb el temps, a poc a poc, en un viatge d’anada i tornada, han fet de la cultura europea la més cosmopolita.

 

Volem convidar el púbilc al nostre cafè per celebrar la cultura, els dubtes i les certeses que es poden llegir al fons d’una tassa de cafè o en un cul d’ampolla. Qui sap si, en compartir el que sabem i, sobretot, el que no sabem, com sempre s’ha fet als bars i cafès on la música no impedeix la conversa, sortirem per una estona del crepuscle populista i mercantil i ens farem la il·lusió que som en un migdia clar, desvagat i lluminós.

ResponderReenviar

Añadir reacción

bottom of page