JUANA DOLORES, massa diva per a un moviment assembleari és un solo performàtic contra la defensa identitària i reaccionària del fet nacional des de la consciència de classe i la rabieta d'una nena-adolescent que balla i fa playbacks davant el mirall de l'habitació dels seus pares somiant que és una popstar com Rocío Jurado o Beyoncé, o una sex symbol com Marilyn Monroe. O com Lenin al dissoldre l'Assemblea Constituent.

Durant el desplegament de tres actes, s'exposen l'aspiració política des de la posició de filla de classe treballadora andalusa immigrada a Catalunya i l'aspiració femenina des del seu desig de ser sexualitzada (fetichizada, estimada, reconeguda) socialment i culturalment, per a crear, així, una dialèctica entre, històricament virtuosos o defectuosos, el sentit de pertinença a un col·lectiu (la consciència de classe) i el sentit individual i romàntic (el desig). 

Inicia 1a Trilogia: LA MEVA FEMINITAT –ideologia, partit, constitució–, una trilogia teatral, encara inacabada, sobre les potencialitats revolucionàries i propagandístiques de la ficció; precedeix HIT ME IF I'M PRETTY o la princesa moderna.