Una serp antiga guarda el lloc. L’ull de la serp és una font oracular i murmuriosa. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu arquer i li fa la pell.

Així, amb el vessament de la sang del monstre i una consegüent purificació, queda fundat l’oracle de Delfos.

​

Sempre s’atribueix al déu la part de la glòria i el fet d’haver donat als homes un espai des d’on poder copsar entre línies els misteris del destí. Però endisem-nos un moment en l’ull anterior, el de la serp, que és d’on prové el poder que el déu va cobejar i va fer-se seu...