No tenim ni la més remota idea d’on venim ni cap a on anem, ni per què anem i venim. L’únic que sembla que podem intuir és que, ara, disposem d’un espai- temps situat entre les que van ser i les que seran.

​

Els límits són difusos, podria ser que hi hagués un principi i un final però no és clar quan esdevindrà ni si ha esdevingut.

​

​

Tampoc sabem què hauríem de fer.

 

De moment,

seguim esperant resposta,

si és que hi ha resposta,

en aquest fragment de percepció de la realitat.

​

​

Agraïments: Mario Díez, Bernat Llaberia, Àngels Vives, Grup Alfa, Ferran Dordal, Tyler Franta, Oriol Jardí i les nostres tribus.