Un terrat del barri de Gràcia. Una tarda de primavera.

La Maria té 23 anys i una bicicleta vermella. Viu al segon pis de l’edifici. Ha pujat al terrat plorant i enfadada.

El Roberto té 38 anys i un gat al·lèrgic al fum. Viu a l’àtic. Fa poc que l’Antonio l’ha abandonat. Ha pujat al terrat taral·lejant òpera.
 

La Maria i el Roberto mai s’havien vist abans, però la seva trobada fortuïta interferirà en els seus plans respectius.

​

El Roberto vol estendre la roba i fer un porro tranquil, després d’un dia dur. La Maria, escriure algunes cartes de comiat i saltar al buit.

Envoltant tots dos personatges i les seves històries familiars mai resoltes, hi ha el barri de Gràcia, testimoni de la trobada.

Una obra sobre la soledat, la família, la mort i l’esperança. «Nosaltres som la memòria dels qui no hi són».