“Les coses importants són les que no ho semblen.”
                                                          Mercè Rodoreda

​

Després de fer "Refraccions", on parlava del trencament d'una parella, de la crisi personal quan arribem als quaranta, de la maternitat frustrada amb una òptica i un ritme de comèdia romàntica, tenia ganes de fer una obra més tranquil·la i reflexiva. El tema, universal, de les relacions de parella es pot dir que és una constant en mi. M'apassiona.

I té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida. Amb ella ens descobrim, ens equivoquem, ens desesperem, ens apassionem i ens arrisquem, si aquesta relació la construïm i la vivim d'una manera conscient.

No és fàcil escollir parella, quan parlo de parella em refereixo a la persona que ha de caminar amb tu llarg temps, i quan ho fem, sabem que no és un camí planer però, també, que val molt, molt la pena
transitar-lo.

És des d'aquest punt que parteix "Interiors", la meva segona dramatúrgia en solitari. Des de la reflexió i la serenitat d'haver arribat a una maduresa personal on les coses es veuen diferents, on la vida ja t'ha donat uns quants cops i t'has vist obligat a prendre decisions, encertades o no.

​

Interiors és la història de dues parelles que es troben per casualitat (o potser causalitat?) i aquesta trobada farà trontollar el seu present i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre personatges tenen un recorregut dins l'obra. Tots quatre comencen d'una manera i acaben d'una altra. Com a la vida.