CAROLA

Adaptació de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany

Del 21 de novembre al 2 de desembre

Adaptació: ANNA GÜELL, LURDES BARBA i MANEL DUESO
Direcció: FRANCESCA PIÑÓN
Ajudant de direcció: LURDES BARBA
Assistents a la direcció: TILDA ESPLUGA i MUGUET FRANC
Repartiment: ANNA GÜELL
Escenografia i Vestuari: MONTSE AMENÓS
Ajudant escenografia: VILMA L. LÓPEZ
Disseny Llums: SYLVIA KUCHINOW
Disseny so i composició: BÁRBARA GRANADOS
Caracterització: ÀNGELS SALINAS
Cap Tècnic: ANNA BOIX
Fotografia: ELENA FREZ
Disseny gràfic: ALBERT ARAN
Gestió xarxes socials: MARC MITTENHOFF
Vídeo: MARC MITTENHOFF i Mic Grup Catalunya
Producció: Q-ARS TEATRE/MARTA SORO

 

Durada: 60 minuts
Amb la col·laboració de Living Lamps i vins Domènech Vidal.
Espectacle subvencionat per l´ICEC.
Col·laborador de l´Any Maria Aurèlia Capmany.

 

CAROLA és un retaule magnífic de la societat catalana del segle XX. Una dona que ens parla amb la màxima sinceritat dels records que guarda, dels seus amors i del seu periple vital com a conseqüència de néixer dona i de classe humil. La lluita per intentar assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes.

 

La trajectòria vital del nostre personatge és la d’una dona que lluita per la igualtat en una Catalunya convulsa. La Carola té l’edat del segle i, en certa manera, el representa.

PARAULES DE Maria Aurèlia Capmany
del llibre La Dona a Catalunya (1975)


Pertanyo a la generació que ha complert ja els cinquanta anys. Vaig néixer a Barcelona en una família d'intel·lectuals de formació liberal, enllà del desig de mantenir en biblioteques i museus i arxius, el llegat dels vells temps. Uns estudis feliços en un audaç Institut-Escola educada en el culte a la llibertat i la honestedat intel·lectual, en contacte amb professors de categoria poc corrent vaig aprendre, molt tard, quan ja no podia deixar-me ferida de cap mena, que les dones es disposaven a seguir cursos de feminitat, per ingressar de nou a la vida de la llar que les feministes havien abandonat
cent anys abans. Vaig poder explicar irònicament que el complex de castració se'm va fer evident l'abril de 1939, i davant del caos polític i social que els meus ulls
contemplaven vaig poder repetir la frase de la desvergonyida Rigolboche:


"Heuresement que je suis une femme."

Vídeo
Troba'ns
Contacte

Adreça: Carrer de La Gleva, 19 08006 Barcelona

Telèfon: 93 200 65 43

Email: lagleva@laglevateatre.com

  • Icono Google+ Negro
  • Black Instagram Icon
  • Black Facebook Icon
Envia'ns un correu